Danses Urbanes

El freestyle en la dansa urbana és una manera d’experimentar la música i el ball que va més enllà de les coreografies preestablertes i acadèmiques. Permet als ballarins improvisar i crear els seus propis moviments en funció de la seva creativitat i habilitat tècnica.
Aquesta pràctica es va popularitzar en la dècada dels 70, quan els ballarins urbans es llançaven a les pistes de ball de les festes de carrer, els locals i els clubs per a moure’s de manera lliure i espontània al ritme de la música.
El propòsit d’aquesta manera d’expressió és donar veu a la teva individualitat, creant moviments únics i improvisats, utilitzant tècniques dels diferents estils dins de les danses urbanes.

En definició tradicional, el k-pop és una abreviatura de l’anomenat Korean pop (pop coreà), un estil de música popular que va sorgir a Corea del Sud. Però més enllà de ser solament un gènere musical, el K-pop es pot catalogar com una indústria en constant moviment que ja va marcar tota una època en la cultura contemporània.

En la dansa k-pop la precisió i exactitud dels seus moviments, característics dels ballarins d’Àsia, han pres un fort protagonisme en el ball k-pop. D’aquesta manera, els intèrprets creen les seves pròpies coreografies entorn de la música i lletra de la cançó per a comptar, amb moviments únics i marcats, tot quant transmet la lletra.
A més, hem de saber que gran part del seu èxit internacional és gràcies a la perfecta combinació influencia d’altres estils de danses urbanes.

L’escola disposa de grups de competició de dansa urbana de diferents edats.
Aquests grups destaquen per un alt nivell de técnica que es plasma en un treball coreogràfic complex, pel que les ganes de superació i el treball en equip són imprescindibles.

El comercial dance neix de la necessitat de la indústria músical i d’espectàcles de
crear coreografies visuals per a concerts, videoclips i produccions de televisió. Ho podriem definir com la barreja de diferents estils de dansa on l’actitud dels ballarins i la posada en escena son prioritaris. Així podem trobar tècniques de jazz, dansa moderna, balls llatins i sobretot de dansa urbana, depenent sobretot de l’estil de música i del tipus d’emoció que es vol transmetre.

Es basa en la tècnica de contraure i relaxar els músculs ràpidament per causar una sacsejada en el cos d’un ballarí, el que es coneix com pop o hit. Quan es realitza correctament, cada hit es sincronitza amb el ritme de la música. El popping també s’utilitza com a terme general per a referir-se a una àmplia gamma d’estils de dansa com el ”animation”, creant il·lusions amb diferents tècniques en el cos.

El locking, originalment anomenat Campbellocking, va ser creat el 1969 a Los Angeles, Califòrnia per Don «Campbellock» Campbell i popularitzat pel seu equip The Lockers. El lock és el moviment principal utilitzat en el locking, que com la pròpia paraula indica és similar a un bloqueig del cos. El locking es balla principalment amb música funk i és un estil divertit on el carisma del ballarí es una part fundamental.

El breaking es desenvolupa a la ciutat de Nova York en la dècada dels 70. Afrika Bambaataa el va classificar com un dels cinc pilars de la cultura hip hop. El breaking inclou quatre balls fonamentals: toprock, passos orientats al treball de peus realitzats mentre s’està dret; downrock, passos realitzats amb les dues mans i peus a terra; freezes, poses i equilibris sostenint-se en les mans; i power moves, moviments acrobàtics complexos i impressionants.

El hip hop és un conjunt de balls que recullen tècniques que vénen dels balls socials del començament de la cultura hip hop i d’altres influències. Els estils dins del hip hop poden ser molt diferents depenent de la zona dels Estats Units d’on provinguin. A l’escola estem enfocats en el hip hop inspirat a Nova York, treballem el “foundation” d’aquest estil: el bounce, el rocking, el waving, els rolls i el skate, així com també diverses tècniques complementàries per ser un ballarí versàtil i complet.